El Polaquito: noviembre 2005

Mi querida parada de autobus... estoy cogiendo todos los autobuses que no he cogido en toda mi vida (kr-0038)

Olé jo i les meves ulleres Oakley de 10 zl = 2'5 € que no més de llevar-li el preu se li'n va anar la pintura i a l'hora de dur-les ja es van trencar... Doncs amb aquestes super ulleres i montat en un trineu de cavalls, bo de cavall, comença aquest nou viaget per les muntanyes... on podreu vore moxilles i neu per un "tubo"... perdoneu si es aborrit, però es l'unic que hi ha. Alah!!! A disfrutar-ho :-)

Tanta muntanya, tanta muntanya... com un bon paseig en cavall no hi ha res. (tr-0037)

El nostre objectiu a la vista. (tr-0036)

Akos tirant cap amunt. (tr-0035)

... ... ... ... Jo.

Huella tras huella, paso tras paso... (tr-0034)

Akos fent camí... perque ja es sap que... "Caminante no hay camino, se hace camino al andar..." (tr-0033)

Un altre jo... Si em punxes em voras més gran :-)

Amb aquesta vista, sols ens queden uns pàsos per arrivar al refugi on ens espera un bon descans i plat de pasta "Knorr". (tr-0032)

I després d'un mereixcut descans, un poc de lectura i unes línies sempre van be abans de tornar a sortir en recerca d'un bon lloc on dormir.

"Preparando la paraeta"

Sols espere que no ploga...

Bona nit!!!

¡¡Bon dia!! Bo, si a les sis del matí es pot dir que es de dia

!!Estic viu¡¡... De fet vaig passar calor i tot :-)

¡Bon dia, pel matí!

Pareix que hi ha un poc més de neu que ahir... Comencem la marxa. (tr-0031)

La que ens està caient. (tr-0030)

Fins al genolls... per cert, que ací ens perguerem. No hi havia manera de trovar el camí i haguerem de tirar de brúixola i mapa. (tr-0029)

" Anda tira pa lante tira pa lante..." (tr-0027 i 0028)

I Comença la baixadeta... (tr-0026)

Uaauuh... (de quan en quan, s'ha de parar de caminar i mirar al nostre voltant) (tr-0025)

I a la fi, el nostre destí, el llac "Morski Oko"... Aquesta nit la pasarem sota un sostre de fusta abandonat ja que en unes hores començarà una tempesta de neu "de aquí no te menees". Demà baixarem per la carretera fins al bus més proper. (tr-0024)

Ja a casa (Cracòvia) acava aquesta aventurilla.

Bueno peña, el invierno ya está aquí... Vamos a tener nieve hasta aburrinos...

¡¡¡Me encanta!!!

Mi casa nevada!!!! :-)

Yo en mi parada de Bus... como siempre ;-)

Conciertillo Pop - Jazz polaco.

Noche francesa en Cracovia.

Noche de vino francés, claro.

Sessió de fotos... El violí d'Ingres. (kr-0018)

CORRE, CORRE QUE TE PILLO. (kr-0017)

Nostra destinació: Bieszczady Park Nadorowy.

Comencem en Cracòvia... en queden 5h tren i busos per davant.

I Pietr va dir: una birrilla i a dormir... quatre hores després i amb 2 litres i mig de birra al cos per cap (1 birra = 1/2 l. x5 = 2 l. i 1/2) ens en anarem al sac.

5:45 am. Un bon dejú, després d'una plujosa nit al ras, es el millor del món... Filip no volia sortir de la tenda. No parava de repetir: 5 min més, 5 min més...

Recollint la tenda de Filip.

Ací comença un nou paseig pels Bieszczady. (bie-0016)

El bosc. (bie-0015)

.... .... .... ..... .... .

Pietr... de la República Checa.

Jo... de València. :-)

Filip... de Suècia.

. ... ... ... ... (bie-0014)

La creu congelada, al cim més alt dels Bieszczady: el "Tarnica" a 1343 m. Ací no hi han muntanyes altes . (bie-0013)

Un viatge no es un viatge si no tens cap problemeta de quan en quan. La policia militar encarregada de la frontera ens va retindre pensant que erem inmigrants ucranians o "mafia" que es dedica a creuar gent per la frontera a traves de les montanyes.

Al cor del bosc ens falta l'aire i cada pas es més dur que l'anterior. (bie-0012)

En sortir, deixem la boira per contemplar unes illes eixides del no res. (bie-0011)

... ... ... ... (bie-0010)

I amb la última pujada ens trobem aquestos dos increïbles mars de núvols tallats a foc per un sol ja moribund. Soterrant així la frontera amb Ucrània, que demà haurem de bordejar. (bie-0009