El Polaquito

martes, noviembre 15, 2005

Nostra destinació: Bieszczady Park Nadorowy.
Comencem en Cracòvia... en queden 5h tren i busos per davant.

I Pietr va dir: una birrilla i a dormir... quatre hores després i amb 2 litres i mig de birra al cos per cap (1 birra = 1/2 l. x5 = 2 l. i 1/2) ens en anarem al sac.

5:45 am. Un bon dejú, després d'una plujosa nit al ras, es el millor del món... Filip no volia sortir de la tenda. No parava de repetir: 5 min més, 5 min més...
Recollint la tenda de Filip.


Ací comença un nou paseig pels Bieszczady. (bie-0016)

El bosc. (bie-0015)
.... .... .... ..... .... .
Pietr... de la República Checa.
Jo... de València. :-)

Filip... de Suècia.
. ... ... ... ... (bie-0014)

La creu congelada, al cim més alt dels Bieszczady: el "Tarnica" a 1343 m. Ací no hi han muntanyes altes . (bie-0013)

Un viatge no es un viatge si no tens cap problemeta de quan en quan. La policia militar encarregada de la frontera ens va retindre pensant que erem inmigrants ucranians o "mafia" que es dedica a creuar gent per la frontera a traves de les montanyes.
Al cor del bosc ens falta l'aire i cada pas es més dur que l'anterior. (bie-0012)

En sortir, deixem la boira per contemplar unes illes eixides del no res. (bie-0011)

... ... ... ... (bie-0010)
I amb la última pujada ens trobem aquestos dos increïbles mars de núvols tallats a foc per un sol ja moribund. Soterrant així la frontera amb Ucrània, que demà haurem de bordejar. (bie-0009
)
Amb aquest regal per als sentits acava el nostre primer dia al Bieszczady Park Nadorowy (bie-0008)

6:00 am. Després d'una nit amb els estels per sostre, comença un nou dia.

"NO MAN'S LAND"

Un punt, tres països, tres fronteres... Ucraina, Slovakia i Polònia.

... ... ... ... i més pateig. (bie-0007)

"Caminate no hay camino, se hace camino al andar..."
Un moment de relax. (bie-0006)

"El Holandés Errante"
A la vora del riu vam dormir l'ocàs del nostre viatge.

4:00 am... la nostra última ascenció
I ací, a cinc hores en bus de Cracòvia, acava el nostre paseig pel Beszczady... fins a la propera!!

2 Comments:

Blogger PinPi said...

hola lluïso, preciosas estas fotos... q pena perderme estas vistas, si no fuera tan vaga y mi condición fisica fuera mejor, me iria con vosotros...
preciosas

3:22 p. m.  
Blogger LaMire said...

Amore! Què bonic! Quines imatges! Quina sensació de llibertat, no? Espais grans i oberts, envoltat de natura i el fred polar. Joder, quines fotos! Espere que estigues disfrutant mogolló fotografiant eixos llocs, més que amb la festa nocturna valenciana! je je je
I tant que m'agradaria anar a vore't, però em dóna poreta anar amb tant de fred. No sé si hauria d'esperar-me a que vinga la primavera! Tu què creus?
Milions de besos

9:27 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home