Nostra destinació: Bieszczady Park Nadorowy.
I Pietr va dir: una birrilla i a dormir... quatre hores després i amb 2 litres i mig de birra al cos per cap (1 birra = 1/2 l. x5 = 2 l. i 1/2) ens en anarem al sac.
5:45 am. Un bon dejú, després d'una plujosa nit al ras, es el millor del món... Filip no volia sortir de la tenda. No parava de repetir: 5 min més, 5 min més...
El bosc. (bie-0015)
.... .... .... ..... .... .
Pietr... de la República Checa.
Filip... de Suècia.
La creu congelada, al cim més alt dels Bieszczady: el "Tarnica" a 1343 m. Ací no hi han muntanyes altes . (bie-0013)
Un viatge no es un viatge si no tens cap problemeta de quan en quan. La policia militar encarregada de la frontera ens va retindre pensant que erem inmigrants ucranians o "mafia" que es dedica a creuar gent per la frontera a traves de les montanyes.
... ... ... ... (bie-0010)
I amb la última pujada ens trobem aquestos dos increïbles mars de núvols tallats a foc per un sol ja moribund. Soterrant així la frontera amb Ucrània, que demà haurem de bordejar. (bie-0009
2 Comments:
hola lluïso, preciosas estas fotos... q pena perderme estas vistas, si no fuera tan vaga y mi condición fisica fuera mejor, me iria con vosotros...
preciosas
Amore! Què bonic! Quines imatges! Quina sensació de llibertat, no? Espais grans i oberts, envoltat de natura i el fred polar. Joder, quines fotos! Espere que estigues disfrutant mogolló fotografiant eixos llocs, més que amb la festa nocturna valenciana! je je je
I tant que m'agradaria anar a vore't, però em dóna poreta anar amb tant de fred. No sé si hauria d'esperar-me a que vinga la primavera! Tu què creus?
Milions de besos
Publicar un comentario
<< Home